TERANYINA D’ARANYA

Barcelona, 14 de juliol de 2016

Com deia ahir la Sílvia, això d’anar-se’n a treballar a Grècia és com una teranyina d’aranya, immensa, que al principi només semblen fils anàrquics, pals de cec, laboriosa fins a l’absurd, tant que sembla un impossible i que no acabarà mai, però que al final és meravellosa, un prodigi de l’empeny.

Com explicava a l’anterior entrada, quan sembla que tot està lligat, de nou se’t torna a desmuntar, i sant tornem-hi!

El govern grec, dia a dia posa més impediments perquè els cooperants no adscrits a les grans ONGs col·laborin en els camps de refugiats; ja no a nivell mèdic, que això ho explicava fa dies, sinó ara també a tots els altres nivells. Per què? Oficialment només són temes burocràtics que, malauradament, mai es resolen; però ara que ningú ens sent, us diré ben fluixet que volen treure’s de sobre tots els testimonis no controlats, per fer amb els refugiats allò que els convingui a cada monet, i així estalviar-se possibles mals de cap. I per què deixen entrar a les grans ONGs? Doncs perquè aquestes reben subvencions dels governs, i per tant poden, si els interessa, controlar-les més. ¿Recordeu que, encara no fa un mes, Metges Sense Fronteres va renunciar als fons públics aportats per la Unió Europea? Doncs aquí teniu el perquè!

I això en què ens afecta a nosaltres? Senzill. El “Catalan team”, l’associació d’una munió de petites ONGs catalanes sorgides com bolets a partir de l’esclat d’aquest drama humanitari, que havien treballat excel·lentment a Idomeni i a EKO-station i que en l’actualitat estaven fonamentalment a Vasilika, doncs dia a dia té més impediments per entrar-hi, per fer res. I el Roger i jo havíem de treballar ells!

Però quan es tanca una porta se n’ha de buscar una altra, i també tenim notícies positives.

La Joana, ja és oficial, podrà treballar d’infermera amb WAHA; meravellosa notícia! I el Roger i jo estem lligant la possibilitat de treballar gràcies a EREC, una ONG catalana d’acció solidària i logística que sí està entrant als camps. Ens han introduït en un grup WatsApp i sembla ser que, a partir d’aquest, sí podrem arribar a trobar què fer dia a dia.

Però estic segur que encara hi hauran nous canvis, i que ens haurem de tornar a buscar la vida. Això sí, res comparat amb el drama cruel que continuen sofrint els refugiats, que literalment ho han deixat absolutament tot, i només amb el que duien a sobre, després de caure en mans de màfies perverses, els hem deixat penjats al rebedor d’Europa i els tanquem totes les portes. Aquests sí que s’han de buscar la vida, en el sentit més estricte de l’expressió.

Xavier