Confesso el
meu amor incestuós per la natura:
Per l’heura
enfilant-se per l’arbre o per la paret de pedra seca abandonada
per la munió de caus encetats i
abandonats pel toixó
Pel pit-roig
espiant-me quan m’assec a una clariana del bosc
per les pinyes obertes al mig del camí
Per la corredissa
de la llebre
per les branques recargolades del roure
Per l’espetec
impertinent de la cotxa
per la pinassa abatuda per la ventada
Pel groc lliure de
la flor de l’argelaga
pels fredolics amagats entre la
fullaraca
Per la fressa del
conill en fugir
pels colors cridaners de l’abellerol
Per les mosques
emprenyadores
pel senglar esmunyedís
Per les fulles
caient a la tardor
pel taronja del boixac i el blanc de la
ravenissa als marges
Pel cant esverat
de la merla quan passejo
per la filigrana de la teranyina de
l’aranya
Per l’austeritat
de la jonça
per la guineu insolent
Per la cornella
afònica
pel malva femení de la violeta
Per l’astor aturat
al cel
per la flaira de l’espernallac trepitjat
Per les perfectes
agalles del roure
per la farigola humilment florida
Per les mores
regalades
pel blanc virginal de la flor de l’arç
i el vermell sanguini del seu fruit
Pel cabirol
espantadís i la seva branca trobada
per l’esclat de color de les roselles
al mig del camp de blat
Pel liquen arrapat
damunt la roca i la molsa que s’hi enfila
per la dolça reineta amagada entre els
margalls
Pel bosc immens i
majestuós, sobre tot a l’hivern, quan els arbres estan despullats i el terra
esquitxat per mil tonalitats de la tardor.
