PRESENTACIÓ DE TERRA DE PIONERS. SANT JORDI 2023. DIARI ARA
Bon vespre.
Em dic Xavier Andreu i sóc l’autor de Terra de pioners, una novel·la històrica situada en el segle XI, quan neix el que actualment anomenem Catalunya Nova. En ella intento narrar la colonització d’una terra pràcticament deshabitada i sense propietaris, frontera entre Al-Andalus i el regne Carolingi, tots dos aleshores imperis en descomposició. Una terra conquerida en primer lloc per pagesos provinents dels Pirineus, empesos per la gana i el desig de llibertat; i posteriorment per senyors feudals al servei d’un poder comtal creixent, el qual imposà per la força la seva preeminència. Òbviament, que sinó no seria una novel·la, tot està amanit amb la salsa de la vida humana: enveja, enamorament, violència, gelosia, desig, mort, infidelitat, traïció, malaltia, passió... Terra de pioners és la lluita de l’home per trobar espais escadussers d’independència i de benestar emocional, allò que pomposament diem felicitat, en un moment en què la vida era, no només dura, sinó cruel i despietada. És la lluita per fer-se l’home sobirà d’una terra que li ha de permetre la supervivència, en un entorn indòmit i en un context històric tremendament violent.
Terra de pioners també és un cant a
la natura esplendorosa
que ens regala gratuïtament quan ens hi passegem; és un reconeixement als
boscos, als arbres i a les bestioles de tota mena que arrelen i trepitgen la
terra; és una expressió d’amor sincer per la natura de la qual formem part. És
una lloança a la fragilitat de la rosella, a la senzillesa del boixac, a la
discreció de la jonça, a la sensualitat de l’orquídia, a la llibertat de la
ginesta, a la humilitat de la violeta; és una alabança a l’udol del llop, a l’esmunyedís
cabirol, a les dotzenes de caus encetats del toixó, al crit afònic de la
cornella, als colors fastuosos de l’abellerol. És un sincer agraïment al
pit-roig que, encuriosit, ve a espiar-me quan m’assec a la clariana d’una
garriga. És un homenatge a les pedres que alcen muntanyes, que basteixen cases,
que contenen marges, que enllosen camins, que construeixen ponts, i que, per
damunt de tot, presencien silents el pas de la història.
I tu, lector potencial, per
què has de llegir Terra de pioners? Salvant
totes les distàncies, infinites, que no voldria pecar per massa presumptuós... si Els pilars de la terra se’t va fer curt,
així com les seves preqüela i seqüela; si et va saber greu que la Trilogia del segle de Ken Follett no fos
una tetralogia, o millor encara, una pentalogia; si esperaves amb impaciència
cada nova entrega dels Episodios de una
guerra interminable d’Almudena Grandes; si vas xalar amb El nom de la rosa de Umberto Eco; si vas
disfrutar a desdir amb Dime quien soy
de Julia Navarro; si vas gaudir plenament amb La catedral del mar, amb La ciudad de los prodigios, amb Pa negre, amb Victus... Terra de pioners és avui la teva
novel·la, n’estic segur i no et decebré.
Moltes gràcies.
