UNS HAIKÚS PER CLOURE L'ESTIU

 

 
 

ENCARA TINC EL COR ENCONGIT

La Guàrdia Pilosa, 7 d’agost de 2016

Tinc poca cosa més a dir, fora d’això, d’expressar que ha passat una setmana i encara tinc el cor encongit.

Aquests dies, a la Guàrdia, tothom pregunta, i els expliques. Això encara ho porto prou bé, però quan a la ràdio o a la televisió surt alguna notícia dels refugiats, sobtadament m’emociono, i ploro; això ho porto força pitjor. Em venen al cap imatges de persones concretes, de les que no recordo el seu nom, però sé del cert la seva situació: estan en les nostres mans, en les d’Europa. De les nostres actuacions, de la nostra denúncia, de la nostra capacitat de teixir complicitats, en depèn el seu futur.

Per això ho hem de mantenir viu, i explicar-ho a tothom que ho vulgui sentir.

Vet aquí la raó principal d’aquesta nova entrada al blog.

Txarango va fer un vídeo de la seva estada a Idomeni en suport als refugiats. És preciós, i aquí us adjunto el link: Txarango a Idomeni.

En segon lloc, fa uns dies els TN i els diaris portaven la notícia que voluntaris, fonamentalment catalans, havien llogat un terreny al costat del camp de Vasilika i hi començaven a refer les instal·lacions que havien construït a EKO station. El projecte es diu rEKOnstruïm i sembla preciós, és per això que també us adjunto el link; no us deixeu perdre el vídeo que adjunta el diari.

I per tancar la entrada us deixo la frase amb què Txarango acaba la seva denúncia: “Un refugiat és una persona que busca refugi. A Grècia no n’hi ha cap, només hi ha milers de persones a la intempèrie d’Europa”.

Xavier