OFICIALMENT

Barcelona, 9 de juliol de 2016

És la llei de Murphy: tot el que es pot complicar es complicarà, tot el que es pot trencar es trencarà.

Sembla ser que el govern grec, ineficient i sobrepassat, ─quina novetat─, ha fet un cop de geni i ha tornat a tancar oficialment la porta dels camps de refugiats al voluntariat; encara que d’amagat, sembla ser, s’hi continua entrant per les portes del darrere. El fet és que ara, a nivell sanitari i als camps, només hi deixen treballar a les grans ONGs; gent que hi porta mesos fent-ho s’ha vist obligada a realitzar altres tasques, i d’estranquis.

Per altra banda, l’Hospital Clínic conjuntament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, es volen implicar oficialment amb els refugiats. Han decidit associar-se amb una ONG francesa, WAHA, per tal de portar de manera continuada metges i infermeres seus a treballar als diversos camps de refugiats que hi ha al voltant de Tesalonica.

I per què explico tot aquest rotllo? Doncs per justificar que, oficialment, la Sílvia anirà a Grècia sota el paraigües de WAHA i l’empara del Clínic; serà la primera metgessa d’aquesta nova associació. Òbviament hi ha contrapartides, un desgavell, que, com tot a la vida, també té els aspectes positius; començo per aquests: hi anem tres setmanes en comptes de dues, la Sílvia no “gastarà” les seves vacances d’estiu, i li pagaran el viatge i l’estada. Els negatius estan en què el nostre projecte s’ha remogut de soca-rel, com a mínim en relació a les dates, i endemés en relació a la tasca que hi podrem fer i si la hi podrem fer en un mateix lloc, plegats.

La situació a dia d’avui és aquesta; demà, ja es veurà. Veieu les dates:

            El 19 de juliol marxem la Joana i jo

            El 23 de juliol marxen la Sílvia i el Roger

            El 28 de juliol torna la Joana, sola

            El 30 de juliol torna el Roger, sol

            El 15 d’agost tornem la Sílvia i jo.

I allà, el Roger i jo entrarem als camps d’estranquis i per la porta del darrera, i hi treballarem en allò que puguem, que ens deixin, en això confiem. En contrapartida la Sílvia podrà fer de metge, segur, i estem gestionant que la Joana pugui fer-ho d’infermera.

Però a hores d’ara encara hi ha algunes coses penjadíssimes:

            Comprar els vols de manera coordinada els oficials i els voluntaris

Descobrir on ens allotjarem allà, coordinar-nos amb WAHA per fer-ho plegats.

I és que, sembla ser, és molt difícil compaginar el voluntariat amb la cooperació. Al rerefons de tot plegat, crec, hi ha una lluita, –què estrany–, entre el poder establert i l’empenta popular, entre la cooperació i el voluntariat; o és que estic malfixat i tot l’enrenou que estem vivint aquests dies és només un somni, oficialment.

Xavier