EMOCIONATS PER L’ACOLLIDA

La Antigua Guatemala, 3 d’agost de 2017

Aquesta tarda no plou, i estic al jardí escrivint mentre veig al meu davant el volcà de Agua, imponent: una muntanya cònica de 3760 metres d’alçada. Pensant que la Antigua està a 1470 metres, veig un desnivell de 2300 metres, amb uns pendents dels vessants de més de 30º. Impressionant, veure’l em trasbalsa, m’emociona profundament.

Però avui no volia parlar d’això, sinó de l’acollida, de com ens han acollit els Hermanos de La Salle. La comunitat d’aquí està formada per cinc hermanos: Pere, el nostre estimat amic gironí de 84 anys i tant física com mentalment estupendo; Manuel, un home d’uns 45 anys guatemalenc, indígena; José María, un burgalés de 68; i finalment dos Nicaraguencs de noms rars i que no acabem de saber com s’escriuen, el Gorbin (nosaltres li diem Jordi), que amb prou feines deu arribar als 30 i el Lesberth, el prior, d’uns 45. A més a més, aquests darrers dies està per aquí el provincial, Alberto, també nicaragüenc i també d’uns 45 anys. Comunitat ben diversa i divertida.

Hem estat acollits per tots ells d’una manera excel·lent, gratuïta, oberta, franca... un plaer de viure-ho. I a més, vet aquí el cor d’allò que volia explicar, és que una nit ens vam quedar una bona estona parlant amb el Lersberth i una altra amb l’Alberto. Quina meravella! Quins homes més ben informats, curiosos, empàtics, compromesos... amb unes històries personals interessantíssimes.

Tots dos, per separat, ens van explicar un munt de coses dels diferents països de Mesoamèrica; de Costa Rica, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Panamà i Guatemala. Les particularitats de cadascun, les històries entrellaçades de dictadures, guerrilles i les posteriors relatives democratitzacions. Particularment, com tots dos són nicaragüencs, ens han explicat el com ells mateixos s’havien compromès de joves amb la revolució Sandinista, i després la seva posterior decepció en constatar el com aquella utopia es desvirtuava. També hem parlat del paper dels USA abans i ara, i del futur de Centreamerica com a una confederació d’estats. Una claredat de visions amb perspectives de futur realment envejables.

I finalment, tots dos per separat, un cop creada la confiança, ens han preguntat amb molta cautela, perquè saben que els sentiments estan a flor de pell i confrontats (tenen un hermano de Burgos, i el Pere, a l’altre extrem), quina era la nostra visió d’allò que està passant entre els governs català i espanyol. Fantàstic! S’ha fet patent que tenim l’opinió internacional documentada al nostre favor. Estan al cas de molts detalls: les enormes i reiterades manifestacions, el nostre desig de votar i la negativa absoluta a qualsevol negociació de Rajoy, la voluntat d’emparar-nos en la legislació internacional. Ells van recolzar la nostra defensa de què la decisió és nostra i de ningú més, així com de què estem absolutament legitimats per dur-la a terme. Ells, centreamericans, han estat una colònia espanyola i, tot i haver passat ja dos-cents anys de la seva independència, tenen molt clar com ha actuat sempre Espanya. Per part nostra els hem pogut contagiar la nostra absoluta resolució de tirar el referèndum endavant, i la nostra il·lusió de fer-ho.

Són uns homes fantàstics, savis i compromesos amb la realitat que viuen d’a prop i amb la del món.

Xavier

5ena Avinguda, La Antígua