La
Guàrdia Pilosa,
29 d’agost de 2017
Aquests
darrers dies d’agost he viscut molt d’a prop dues matances, totes dues penoses,
totes dues clarament evitables. Són molt diferents, per la seva envergadura,
pels qui han estat afectats; però tot i això em semblen comparables, simplement
des de la mort, en substantiu, no en quantitat, no en el pes de la tragèdia.
El
dia 17 Barcelona i Cambrils. Em nego a parlar només de setze morts; n’hi van
haver vint-i-quatre! Els setze innocents més els vuit culpables, però no per
això menys morts; de cap manera puc acceptar l’eufemisme utilitzat per tots els
mitjans de “abatuts”. I a l’hora de parlar de culpabilitat, és obvi que vuit
d’ells són els executors de les altres setze morts; ara bé, la culpabilitat real,
pel que sembla, és principalment imputable a un d’ells, l’imam, i segons com ni
a ell, sinó a unes ments pensants de no sé ben bé on, si de Síria o d’Iraq o d’Aràbia
Saudita o de Qatar...
I
l’altra matança, diferent, va ser ahir. A les quatre de la tarda es va calar
foc al bosquet de les bústies, al costat de la Guàrdia, on els nens anaven a
berenar i fer cabanes, on nosaltres anem a passejar tot sovint, quan només
volem fer una curta caminada.
Diuen
els bombers que, probablement, va ser una burilla llençada per un cotxe des de
la carretera a Pujalt. Sembla mentida que encara hi hagi persones que,
inconscientment, espero, facin això; em sembla totalment incomprensible,
al·lucinant.
Aquest
matí recorria el bosquet; en alguns punts encara fumejava. Parlava amb els
bombers que hi resten vigilants; em deixava impactar per la imatge dels troncs
calcinats, de la terra grisa de cendra, de les pedres esberlades per la calor.
No se sentia cap ocell, no hi havia cap formiga, cap insecte pol·linitzava cap
flor; cap sargantana s’escalfava damunt un roc, ni cap conill gratava el seu
cau. Quant silenci! Tot era mort!
Quanta
mort generen! Quina por! Quanta pena creen, l’una i l’altra! Diferents en el
pes de la tragèdia, però de la mateixa manera, és mort, i la ploro.
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada