dijous, 9 de juliol del 2026

 ESMORZAR DE COMIAT A L'ESCOLA. 25/06/2026.


    CORRANDES DE L’ESCOLA ESTABLE                Manel

El Xavier, el setembre no torna 

perquè n’ha fet seixanta-cinc.                                 

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

Quan a les vuit, comenceu les classes,                                   

jo estaré esmorzant pernil.                                                 

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

Tantes coses, trobaré a faltar,                                             

ves, qui m’ho havia de dir!                                                  

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

Els esmorzars, qualsevol dia,                                               

en el pati a mig matí.                                                           

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

No fos cas, que ens apriméssim,                                         

de menjar no es reprimim.                                                  

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

Oh, oh, oh, oh, oh...                                                             

Mils d’hores, corregint exàmens,                                        

enyorant el llit i el coixí.                                                       

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.                          

Optatives, competències,                                                    

programacions... això no té fi.                                             

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.                          

El TR és, ensenyar-los

a redactar i a llegir.

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.              

No enyoraré, parlar dels mòbils                                          

i encara menys del vestit.                                                    

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Oh, oh, oh, oh, oh...

Ningú dirà: “vamos Manolo!”

quan el PC es pengi en un bit

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

No passaré, fred ni calor,

treballant al taller d’en Gaudí.

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

No veuré, Mater Admirabilis

presidint el passadís.

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Són tantes pedres, descarregades,

davant la creu de Taizé.

I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Oh, oh, oh, oh, oh...


Batxillerat és, curt, dens i intens,

no és només un rodolí.

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Santa Magdalena, farà miracles

per convertir un zero en un cinc.

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Tant de bo fos, una assignatura,

hi ha qui assegura que passa amb sis.

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Per rematar-ho, va la “Sele”,

on s’hi juguen el destí.

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

Oh, oh, oh, oh, oh...

Us enyoraré, no tingueu dubte,

tots els dies al dematí.

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.

El Xavier, jubilat ja marxa,

qui us cantarà com un querubí?

            I li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada