COMIAT DELS COMPANYS EN EL MOMENT DE LA JUBILACIÓ. 26 de maig de 2026

  El terrissaire

Hi ha una llegenda o tradició simbòlica en el món terrissaire tradicional, per la qual, quan un mestre terrissaire es retirava, ja gran, aquest agafava una de les seves millors peces, la trencava en bocins i els repartia entre els seus aprenents. L’objectiu d’aquests trossos era que els deixebles, en lloc de conservar-los com un record del mestre, l’esmicolessin, el barregessin amb la seva pròpia terra per fer-ne de nou argila i, amb ella, crear les seves peces, les dels aprenents esdevinguts mestres.

La tradició o metàfora té una simbologia molt àmplia i potent:

·    El coneixement no mor amb el mestre, sinó que es transmet i es distribueix entre els alumnes que han de continuar amb l’ofici, es socialitza.

·   El tros de terrissa no és un amulet ni un objecte venerat en el record del mestre desaparegut, sinó que representa la seva essència, que de nou es fa fang, torna a la terra, es fa llavor, per tornar crear.

·    La mort torna a generar vida, es renova i en crea de nova d’una manera diferent.

Desitjo de tot cor que, alguna de les coses que vaig rebre d’aquells que em van precedir, restin presents en alguns de vosaltres i les pugueu actualitzar, evolucionar, millorar. Estic convençut que sí han quedat i que ho fareu així.

Moltes gràcies.