GRÀCIES ALS ALUMNES
Bon vespre a tothom.
Sóc del parer que la meva feina com a professor, ha tingut sentit en sí
mateixa per vosaltres, els alumnes. Una escola sense alumnes és un edifici
buit, una institució morta on el silenci és aclaparador i angoixant. Un
professor, sense alumnes a qui instruir i educar, no té cap mena de sentit, és
inútil.
Precisament per això, en el meu darrer cant del cigne, us he de donar les
gràcies a cadascun de vosaltres, els alumnes, perquè heu estat durant els
darrers 42 anys una de les raons fonamentals que han omplert i donat sentit a
la meva vida. A escola i per vosaltres, sempre m’he sentit reconegut i valorat.
Ha estat a l’escola i amb vosaltres, on m’he pogut desenvolupar
professionalment i on he gaudit fent-ho;
m’ho he passat molt bé fent-vos classe. A més, la vostra presència a les aules
ha facilitat que jo pogués guanyar un sou i, gràcies a ell, pogués construir la
meva vida i identitat, personal, familiar i social.
I no només us vull donar les gràcies, també vull demanar-vos disculpes. Instruir
als alumnes excel·lents, brillants... això ho aconsegueix el professor més
incompetent. El bon professor es mesura amb els alumnes complicats, justos,
disruptius; amb aquells que ens arriben a l’escola amb una càrrega personal que
els esclafa i que ja de ben petits veus clarament que els hipotecarà la vida. Educar
a aquests alumnes, conduir-los i alimentar-los, és una quimera, per molt que es
facin estimar. És precisament a ells als que els he de demanar disculpes,
perquè malgrat els meus esforços i les hores de son perdudes buscant-hi
estratègies, no me n’he sortit.
I en darrer terme, gràcies també a tots els pares, perquè m’heu confiat
allò més preuat de la vostra vida, els vostres fills.
Moltes gràcies a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada