Barcelona, 9 de juliol de 2016
És la llei de Murphy: tot el que es pot complicar es
complicarà, tot el que es pot trencar es trencarà.
Sembla ser que el govern grec, ineficient i sobrepassat, ─quina
novetat─, ha fet un cop de geni i ha tornat a tancar oficialment la porta dels
camps de refugiats al voluntariat; encara que d’amagat, sembla ser, s’hi
continua entrant per les portes del darrere. El fet és que ara, a nivell
sanitari i als camps, només hi deixen treballar a les grans ONGs; gent que hi
porta mesos fent-ho s’ha vist obligada a realitzar altres tasques, i
d’estranquis.
Per altra banda, l’Hospital Clínic conjuntament amb l’Hospital
de Sant Joan de Déu, es volen implicar oficialment amb els refugiats. Han
decidit associar-se amb una ONG francesa, WAHA, per tal de portar de
manera continuada metges i infermeres seus a treballar als diversos camps de
refugiats que hi ha al voltant de Tesalonica.
I per què explico tot aquest rotllo? Doncs per justificar que,
oficialment, la Sílvia anirà a Grècia sota el paraigües de WAHA i l’empara del
Clínic; serà la primera metgessa d’aquesta nova associació. Òbviament hi ha
contrapartides, un desgavell, que, com tot a la vida, també té els aspectes
positius; començo per aquests: hi anem tres setmanes en comptes de dues, la
Sílvia no “gastarà” les seves vacances d’estiu, i li pagaran el viatge i
l’estada. Els negatius estan en què el nostre projecte s’ha remogut de
soca-rel, com a mínim en relació a les dates, i endemés en relació a la tasca
que hi podrem fer i si la hi podrem fer en un mateix lloc, plegats.
La situació a dia d’avui és aquesta; demà, ja es veurà. Veieu
les dates:
El 19 de
juliol marxem la Joana i jo
El 23 de
juliol marxen la Sílvia i el Roger
El 28 de
juliol torna la Joana, sola
El 30 de
juliol torna el Roger, sol
El 15 d’agost
tornem la Sílvia i jo.
I allà, el Roger i jo entrarem als camps d’estranquis i per la
porta del darrera, i hi treballarem en allò que puguem, que ens deixin, en això
confiem. En contrapartida la Sílvia podrà fer de metge, segur, i estem
gestionant que la Joana pugui fer-ho d’infermera.
Però a hores d’ara encara hi ha algunes coses penjadíssimes:
Comprar els
vols de manera coordinada els oficials i els voluntaris
Descobrir on ens allotjarem allà, coordinar-nos
amb WAHA per fer-ho plegats.
I és que, sembla ser, és molt difícil compaginar el
voluntariat amb la
cooperació. Al rerefons de tot plegat, crec, hi ha una
lluita, –què estrany–, entre el poder establert i l’empenta popular, entre la
cooperació i el voluntariat; o és que estic malfixat i tot l’enrenou que estem
vivint aquests dies és només un somni, oficialment.
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada