ENYOR EN CONFINAMENT

Enyoro abraçar-te,

Peter Weber

i estrenye’m contra teu.

Enyoro abraçar-te,

i rebre l’escalf del teu cos.

Enyoro abraçar-te,

i acaronar-te la textura de la pell.

Enyoro abraçar-te,

i sentir el cor bategar-te al pit.

Enyoro abraçar-te,

i amb el gest consolar-te.

Enyoro abraçar-te,

i robar-te un petó.

Enyoro abraçar-te

i aixecar-te a pes.

Enyoro abraçar-te,

i gaudir de la teva ma acaronant-me el clatell.

Enyoro abraçar-te,

i ballar contents pel retrobament.

Enyoro abraçar-te,

i xiuxiuejar-te a cau d’orella un secret.

Enyoro abraçar-te,

i amagar-me per plorar sobre la teva espatlla.

Enyoro abraçar-te,

i ja no ens caldran més paraules perquè tot estarà dit.

Enyoro abraçar-te,

fill, parella, mare, germà, amiga, companya, veí.

Enyoro abraçar-te,

sí, a tu, i dir-te que t’estimo.

XAVIER ANDREU