EMOCIONATS PER L’ACOLLIDA
La Antigua Guatemala, 3
d’agost de 2017
Aquesta tarda no plou, i estic al
jardí escrivint mentre veig al meu davant el volcà de Agua, imponent: una
muntanya cònica de 3760 metres d’alçada. Pensant que la Antigua està a 1470
metres, veig un desnivell de 2300 metres, amb uns pendents dels vessants de més
de 30º. Impressionant, veure’l em trasbalsa, m’emociona profundament.
Però avui no volia parlar d’això,
sinó de l’acollida, de com ens han acollit els Hermanos de La Salle. La
comunitat d’aquí està formada per cinc hermanos: Pere, el nostre estimat amic
gironí de 84 anys i tant física com mentalment estupendo; Manuel, un home d’uns
45 anys guatemalenc, indígena; José María, un burgalés de 68; i finalment dos
Nicaraguencs de noms rars i que no acabem de saber com s’escriuen, el Gorbin
(nosaltres li diem Jordi), que amb prou feines deu arribar als 30 i el Lesberth,
el prior, d’uns 45. A més a més, aquests darrers dies està per aquí el
provincial, Alberto, també nicaragüenc i també d’uns 45 anys. Comunitat ben diversa
i divertida.
Hem estat acollits per tots ells
d’una manera excel·lent, gratuïta, oberta, franca... un plaer de viure-ho. I a
més, vet aquí el cor d’allò que volia explicar, és que una nit ens vam quedar
una bona estona parlant amb el Lersberth i una altra amb l’Alberto. Quina
meravella! Quins homes més ben informats, curiosos, empàtics, compromesos...
amb unes històries personals interessantíssimes.
Tots dos, per separat, ens van
explicar un munt de coses dels diferents països de Mesoamèrica; de Costa
Rica, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Panamà i Guatemala. Les particularitats
de cadascun, les històries entrellaçades de dictadures, guerrilles i les
posteriors relatives democratitzacions. Particularment, com tots dos són
nicaragüencs, ens han explicat el com ells mateixos s’havien compromès de joves
amb la revolució Sandinista, i després la seva posterior decepció en constatar
el com aquella utopia es desvirtuava. També hem parlat del paper dels USA abans
i ara, i del futur de Centreamerica com a una confederació d’estats. Una
claredat de visions amb perspectives de futur realment envejables.
I finalment, tots dos per separat,
un cop creada la confiança, ens han preguntat amb molta cautela, perquè saben
que els sentiments estan a flor de pell i confrontats (tenen un hermano de
Burgos, i el Pere, a l’altre extrem), quina era la nostra visió d’allò que està
passant entre els governs català i espanyol. Fantàstic! S’ha fet patent que
tenim l’opinió internacional documentada al nostre favor. Estan al cas de molts
detalls: les enormes i reiterades manifestacions, el nostre desig de votar i la
negativa absoluta a qualsevol negociació de Rajoy, la voluntat d’emparar-nos en
la legislació internacional. Ells van recolzar la nostra defensa de què la
decisió és nostra i de ningú més, així com de què estem absolutament legitimats
per dur-la a terme. Ells, centreamericans, han estat una colònia espanyola i,
tot i haver passat ja dos-cents anys de la seva independència, tenen molt clar com
ha actuat sempre Espanya. Per part nostra els hem pogut contagiar la nostra absoluta
resolució de tirar el referèndum endavant, i la nostra il·lusió de fer-ho.
Són uns homes fantàstics, savis i
compromesos amb la realitat que viuen d’a prop i amb la del món.
Xavier
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada