La
Guàrdia Pilosa,
7 d’agost de 2016
Tinc poca cosa més a dir, fora d’això, d’expressar que ha
passat una setmana i encara tinc el cor encongit.
Aquests dies, a la Guàrdia, tothom pregunta, i els expliques.
Això encara ho porto prou bé, però quan a la ràdio o a la televisió surt alguna
notícia dels refugiats, sobtadament m’emociono, i ploro; això ho porto força
pitjor. Em venen al cap imatges de persones concretes, de les que no recordo el
seu nom, però sé del cert la seva situació: estan en les nostres mans, en les
d’Europa. De les nostres actuacions, de la nostra denúncia, de la nostra
capacitat de teixir complicitats, en depèn el seu futur.
Per això ho hem de mantenir viu, i explicar-ho a tothom que ho
vulgui sentir.
Vet aquí la raó principal d’aquesta nova entrada al blog.
Txarango va fer un vídeo de la seva estada a Idomeni en suport
als refugiats. És preciós, i aquí us adjunto el link: Txarango a Idomeni.
En segon lloc, fa uns dies els TN i els diaris portaven la
notícia que voluntaris, fonamentalment catalans, havien llogat un terreny al
costat del camp de Vasilika i hi començaven a refer les instal·lacions que
havien construït a EKO station. El projecte es diu rEKOnstruïm i sembla preciós, és per això
que també us adjunto el link; no us deixeu perdre el vídeo que adjunta el
diari.
I per tancar la entrada us deixo la frase amb què Txarango
acaba la seva denúncia: “Un refugiat és una persona que busca refugi. A Grècia
no n’hi ha cap, només hi ha milers de persones a la intempèrie d’Europa”.
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada