La Guàrdia Pilosa, 31 de març de 2018
Narrar
la vida de la Violeta ha estat per a mi un repte nou i incert, per sorpresa
meva resolt d’una manera més que positiva, més enllà d’allò que en principi
preveia. Jo, des d’adolescent, sempre he escrit per expressar els meus sentiments. Aquest cop, l’haver-me
submergit en els manuscrits de la Violeta per expressar els seus sentiments i vivències, no els
meus, paradoxalment no m’ha resultat gens difícil, ni incòmode; en el fons ha
estat igualment un plaer, el plaer que sempre em produeix escriure. Potser, el
que internament més m’omple és el tenir l’escriptura com a mitjà d’expressió de
la vida, i no necessàriament de la meva pròpia vida.
Per
expressar sentiments, siguin els que siguin, tant profundament alegres com
intrínsecament depriments. Expressar sentiments quan, ─el més habitual─, no sé
fer-ho de cap altra manera, bloquejat per vergonyes, desconcertat per allò que
sento i no entenc, per un munt d’indigències, les meves de sempre.
Per
la necessitat que puntualment tinc de digerir la meva pròpia vida, que de
vegades se’m queda entravessada i m’ennuega, em desborda. En aquests moments
m’és imprescindible, m’és vital, enfrontar-me davant del paper en blanc, i
escriure, projectar amb paraules tot allò que lluita per sortir i no sap com
fer-ho, abans que no esdevingui un vòmit.
Per
entendre els meus sentiments, que si no els endreço se m’indigesten. Per no
rebentar en un esclat d’alegria, per transmetre l’amor que sento, i el plaer de
la paraula, de la companyia, del paisatge; per denunciar la injustícia i el
poder que acapara, l’arbitrarietat de la nostra societat i el diner que pretén
comprar dignitats. I per no morir de pena, quan el desesper em segresta; per
trencar a plorar, quan l’angoixa m’escanya i em lliga, m’emmudeix i em
bloqueja.
Per
presentar-me tal com sóc, o tal com em sento, quan les meves minses habilitats
socials em limiten, per no dir que em castren.
I
per publicar. Jo també tinc un narcís matusserament dissimulat, que malda per
fer-se sentir, i ser reconegut, valorat, aplaudit. No us podeu imaginar quanta
il·lusió em fa estar avui aquí, després de quinze anys perseguint-ho, fent
precisament això que faig: presentar-vos la meva obra, el meu tercer fill de
paper i tinta. Literalment és el millor dels meus somnis humits fet realitat.
Escric per simplement ser,
i estar, jo mateix, aquí i ara.Xavier